Beaufort és el punt de trobada i el lloc de les interseccions necessàries. Una subzona alpina com el Beaufortain mereix punt i a part. Beaufortain, com Val d'Arly, és espai paral·lel dins de la trama alpina. Els Alps apunten alt. La tematització alpina (skiable & loisirs) confina la zona a la justa mesura dels nostres interesos ciclístics. Primera nit: després de la travessa autopísitica amb músiques, amb una ràdio magnífica pilotada per Manu Dibango homenatjant Fela Kuti), arribada a l'Hôtellerie du Doron. Sopar senzill i savoiarde. La nostra cambra és la cambra, també, de Roland Barthes (el llegeixo) i de Tolstoi (en Ramon sospesa un pes pesat abans dels grans cims). Primera cita alpina: un forcing kilomètricament centenari amb un menu de tres cols: Saisies (1a), Aravis (2a) i tornada per Saisies (1a). Fresqueta. Primeres rampes amb regularitat percentual i bosc (un tram a retenir: Pla des Loups). Segona part de Saisies amb pronunciament inclinat i final a l'estació d'esquí. Cel tapat. Els Aravis s'insinuen. Descens a plaer. Nôtre Dame de Bellecombe, Flumet, la Vall d'Arly (record d'altres estades alpines). Enfilem les gorges d'Arondine fins La Giettaz. Els següents set kilòmetres són una condensació de paisatge alpí: tunels, revols, bestiar, alpages, construccions rurals i el cim. Uns entrepans i la tornada pletòrica. Flumet per tots els costats, els lacets del primer Km. de Saisies, el motor regular fins la nova visita a l'estació de Saisies i una baixada feliç a la Beaufortain.
La segona jornada, comprimida i dividida en tres blocs: turisme a Areches (petit centre muntanyer), en cotxe per carreteres estretes i perilloses. Vista lluminosa del Mont Blanc. El segon bloc és estrictament ciclístic amb la doble ascenció Meraillet/Cormet de Roselend. Llarga i exigent primera part, boscos (em suggereixen els avets Douglas de la sèrie Twin Peaks, darrerament revisitada amb dvd) i el pas per la presa de Merailet. Segon tram ascendent i "llunar" fins la cota 1968 (a 40 anys vista del 1968 francès). Visita posterior a la Cooperativa lletera de Beaufort (és a dir: formatge!). Nit de zapping televisiu, de Barthes i Tolstoi. Nit, també, de cames endurides. Nit, també, de lectura crispada de la premsa ciclísta francesa, massa obstinada en treure merits al guanyador espanyol del Tour, -deliris o identitats en clau pseudoesportiva-.
Tercera jornada. Objectiu Iseran. Si no comptem el Bonette/Restefonds (dos cols juxtaposats), estem davant del sostre alpí. El vaig ascendir l'any 1994, amb la Pinarello Asolo de dos plats. Ara anem millor de material (En Ramon amb MNR de triple plat Shimano, jo amb Pinarello Angliru de triple plat Campagnolo) i ja som més "grandets". El total a recorrer és de 100 km. La primera part és atípica. Molt tràfic a la sortida de Bourg Saint Maurice. Rectes pesadetes fins St. Foy i, per fí, inclinacions considerables. Zona boscosa. Així, regulant, fins la cruïlla de Tignes (zona Tour 2007: quinze dies abans Moreau atacava, Valverde, Contador, Evans, etc. aguantaven i Rassmusen coronava l'etapa). Arribem a Val d'Isere (esmento l'ensurt d'una relliscada dins del tunel amb bona resposta tècnica, tot evitant una caiguda). Avituallament líquid i enfilada de 16 km, regulars, pelats, exigents i eterns. Cim. Motoristes i ciclístes ens disputem el senyal indicador de la cota 2770. Fred. Baixada picada a Val d'Isere. Mal moment per dinar. Baixada en tobogàn fins a Bourg St. Maurice. Necessitem 2 Km. per arrodonir el dia. Circulem per els carrers de la població. Tornem al cotxe. Autovia fins a Albertville i retorn a Beaufort: Fondue Savoiarde. Feina feta.
