l'art de la bicicleta / Ramon&Àngel

El Tour a Premià de Mar. Any 1957

2011-11-06T10:04:00.000-08:00

Tour de France 1957. Premià de Mar.

Trajecte de l'edició 1957.

El Tour va passar per casa nostra, per Premià de Mar, l'any 1957. Les fotografies ens mostren el pas de la Gran Boucle per Premià de Mar, davant de l'antiga estació de la Renfe a l'altura del Pati Verd, can Baldomero i la Fonda Comerç. René Privat va ser el guanyador de l'etapa Perpinyà-Barcelona i Jacques Anquetil el lider a Barcelona i el campió a Paris.

Ciclisme i Soul Music

2011-09-04T04:39:00.001-07:00

El ciclisme del poble !

2011-06-19T02:05:00.001-07:00

Medway Wheelers !

L'himne power pop del ciclisme del poble!!!!

Gracias por tus comentarios Informa sobre otro vídeo.Informa sobre el vídeo ofensivo. Cancelar

The Buff Medways - Medway Wheelers - youtube.com
5 min - 26 May 2008 - Subido por Damgoodrecords
Wild Billy Childish, Graham Day and Wolf Howard, The Buff ...

beckett i el tour

2011-05-23T23:01:00.001-07:00

HIPÓTESIS CICLISTA DE UNA OBRA “HORRIBLEMENTE CÓMICA”

El Tour de Francia y el enigma Godot

JAVIER DE FRUTOS

Viernes 16 de junio de 2006. Número 11

No es fácil quedar último. Requiere alcanzar la meta sin poner pie a tierra, esquivando a los primeros que ya descienden hacia el hotel, dejándose empujar sin ser visto, dialogando con los compañeros de penuria para generar grupos repescables en caso de llegar fuera de control... Mientras Armstrong exhibe otra vez su generosidad en la victoria, por detrás se libra una competición invisible en la que quedar penúltimo no sirve de nada.

: OTROS TIEMPOS. Imagen del Tour de Francia de 1925, cuando las rutas de la cita ciclista no contaban ni con asfalto, ni con asistencia técnica a los corredores, ni con la abrumadora presencia de público o prensa.

Si la anécdota es cierta, Samuel Beckett se detuvo una tarde ante un grupo de personas que continuaban esperando junto al asfalto cuando la caravana del Tour ya había pasado. Al preguntarles el dramaturgo irlandés por el motivo de su espera, la respuesta fue tajante: “Estamos esperando a Godot”. ¿Quién era Godot? ¿“El más lento y veterano de los ciclistas”?, ¿el ídolo regional que tras una caída luchaba por reengancharse al pelotón?, ¿un esteta de la derrota?: en cualquier caso, un ciclista que dio título a Esperando a Godot, “un retrato artístico de la existencia absurda del hombre”, según Rechstein, estrenado en París en 1953.

Es cierto que la hipótesis ciclista convive con otras no menos sugerentes: Godot une a Dios (God) y a Charlot reflejando la dimensión cómica de la tragedia; rue Godot es una calle de París, próxima al boulevard des Capucines, que entonces era frecuentada por prostitutas; Godot deriva del francés coloquial godillot (bota) porque los pies y los zapatos tienen una gran importancia en la obra; ¿Godot era De Gaulle?... En algún momento el propio Beckett quiso zanjar el divertimento asegurando que si hubiera sabido quién era Godot lo habría dejado escrito en la obra. No tuvo éxito, las elucubraciones continuaron. En concreto, la que hablaba del ciclista Godot adquirió cierto peso sin que nadie se molestara en contrastarla.

En otro tiempo hubiéramos viajado hasta París para revisar en recónditos anaqueles los archivos del Tour y descubrir borroso el nombre de Godot mecanografiado con una Olivetti; hoy, sin embargo, basta con teclear y acudir a la ‘g’ en el listado de participantes para encontrar el vacío entre el francés Marcel Godivier -tres participaciones, en 1908, 1911 y 1914- y el luxemburgués Johnny Goedert -una participación en 1952-. Descartado el primero, pues Beckett apenas contaba nueve años cuando Godivier llegó a París ocupando la 30ª plaza, Goedert se perfilaba como una tibia esperanza para resolver el enigma: un año antes del estreno de Esperando a Godot, un más que discreto ciclista luxemburgués pudo ser esperado por no se sabe muy bien quién en una cuneta francesa; momento en el que aparece Beckett y formula su pregunta.

Un cuaderno escolar

Cuando la ‘solución Goedert’ arrojaba conclusiones un tanto imprecisas a la investigación, ‘el tiempo’ vino a sacarnos del error. El manuscrito autógrafo original de Esperando a Godot, escrito en un cuaderno escolar corriente, está fechado el 9 de octubre de 1948 en la primera página y el 29 de enero de 1949 en la última. De modo que Beckett sólo pudo contemplar dos Tours después de instalarse definitivamente en Francia, a partir de 1945, y antes de pergeñar la obra en el citado cuaderno: la ronda de 1947, la primera tras el obligado paréntesis de la Segunda Guerra Mundial, y la de 1948. En ambas, un único apellido guarda cierto parecido con Godot entre los participantes, Raymond Goussot. Su hoja de servicios es impecable: una única participación en el Tour de 1948, que no concluyó, ninguna victoria de etapa, ninguna noticia sobre sus méritos.

Tal vez fuera definitivamente Goussot nuestro hombre. Un corredor gris al que espera un nutrido grupo de familiares que confía en que Raymond no se retire, en que sea capaz de concluir esa carrera insensata que puede aliviar el futuro económico de la familia, quizás sea Goussot ese ciclista lento, deliberadamente lento, que se descuelga del grupo con la calculadora en los pies, tratando de llegar último para ocupar la gloria del farolillo rojo. Pero si en efecto fuera Goussot el deportista beckettiano, su fracaso fue absoluto, pues no hay mayor humillación para quien espera llegar último que no llegar. Y Goussot no llegó, no pudo ser el 44º de aquella edición de posguerra ganada por Gino Bartali.

Tourmalet

Godivier, Goeder, Goussot... improbables orígenes del drama. Dispuestos a renunciar a la anécdota y a la osadía de desentrañar su falso enigma, tomábamos aire en el Tourmalet antes del descenso cuando un modesto busto requirió nuestra atención. En el pedestal, una sencilla leyenda recuerda a Jacques Goddet, director del Tour de Francia entre 1947 y 1988, inventor del prestigio de la carrera, de sus puertos míticos -Tourmalet incluido-, de la explotación televisiva: inventor de casi todo.

“Yo mismo..., en su lugar, si tuviera una cita con un Godin... Godet... Godot... en fin, ya saben ustedes a quien me refiero, esperaría a que se hiciera de noche antes de partir”, afirma el personaje de Pozzo en un momento de la obra. Beckett espera junto al grupo que acaba de encontrar a la orilla de la carretera en el verano de 1948. Y, en efecto, el último en pasar cerrando la carrera es Goddet. El público lo conoce, ha sido un reputado periodista deportivo antes de embarcarse en la resurrección del Tour. Beckett también lo espera y apenas intuye su rostro en el coche cuando pasa levantando una nube de polvo.

Este año, los aficionados al Tour celebran el centenario del nacimiento de Jacques Goddet; el año que viene el centenario de Beckett inundará las citas culturales que viven bajo el dictado de los aniversarios. Para los dadores de cursos de verano sugerimos un título: “Godot: director de carrera”.

Recordant Cantal

2011-01-03T23:39:00.000-08:00

L'any 2010 ha portat la redescoberta del circuit dels volcans de l'Auvèrnia, justament en el massis central de l'hexàgon i en el departament de Cantal. Un parell d'ascencions per dues de les tres carreteres que porten al Pas Peyrol als peus del Puy Mary. Anys enrera va tocar l'ascensió per la banda de Le Falgoux i aquest 2010 que hem tancat va ser per la vertent de La Jordanne i per la vertent nord venint de Murat. Però la màgia i l'encant de la zona és que aquest parc reprodueix a petita escala un sistema de muntanyes i valls propi dels Pirineus o dels Alps. Els ports són curts però ben assortits de desnivells i bon asfalt. El paisatge és meravellós i permet una pràctica cicloturistica impecable, entre volcans, boscos, rierols i bestiar. Hi tornarem, doncs està a uns 100 Km de Bagnac on hi faig estada cada any per les vacances d'estiu.

ELS SEGONS SEMPRE SÓN ELS MILLORS. EL CAS POULIDOR.

2009-10-21T08:09:00.001-07:00

La solitud del corredor de fons!

Sempre segon (i tercer) al calaix del podium. Poulidor fou el gran segon. El millor. La companyia del mestre és antològica: Federico Bahamontes i Jacques Anquetil!

Poulidor immortalitzat en plàstic i joguina.

Roger Pingeon i Raymond Poulidor. Sempre segon.

Merckx i Poulidor al Tourmalet. Sempre segon.

Històric "forcing" entre Anquetil i Poulidor al Puy de Dôme.

Poulidor Mercier BP Hutchinson. Un maillot de meravella.

Galibier amunt, monsieur Poulidor.

col d'allos

2009-09-08T23:57:00.001-07:00

Un coll que els dijous d'agost està tancat als cotxes i motos per

ús exclusiu de bicicletes!!!

Va ser una bona pujada hors categorie.

estampes del ciclisme d'ahir

2009-08-11T08:24:00.000-07:00

EL CICLISME VA NEIXER AMB ELS CROMOS I VA PRENDRE FORMA AMB LES BICICLETES. UNA MOSTRA DEL VELL CICLISME

DES DEL BLOG DE L'ART DE LA BICICLETA DE PREMIÀ DE MAR

percusió i ciclisme

2009-05-25T02:21:00.001-07:00

planning: el sostre cyclable d'europa

2009-04-28T02:54:00.000-07:00

Per anar fent boca... estiu 2009!

La foto del cartell, amb reconeixement al seu autor:
http://www.visoterra.com/voyage-premier-voyage-de-billou/montee-du-col-de-la-bonette-restefond.html

EL CICLISME DEL CROMOS DELS 60-70's

2009-02-26T04:31:00.000-08:00

El ciclista de la foto és el mite del grupo deportivo KAS: Momeñe! (dedicat a l'Esteve Genís, president d'honor del club de fans de Momeñe del Maresme) amb seu al Pla de l'Os (Premià de Mar).

Així va començar la passió ciclista. Col·leccionant cromos i imaginant maillots. Kas, Karpy, La Casera, Ferry's, Pelforth, Salvarani, Peugeot, Bic, Filotex, Molteni...

Un equip professional insòlit: Licor Karpy!

La squadra Salvarani de Gimondi! El vaig veure a Montjuïc guanyant el mundial de Barcelona amb la Azzurra!

Merckx i Gimondi!!!!

La Peugeot BP Michelin de Ferdinand Brake i Roger Pingeon !
La mítica Flandria!!!!! Godefrot, Reybroeck...

La Filotex de Bitossi i Zillioli !

Molteni !!!!! Merckx fent les itàlies !!!

La millor cervesa, un equip memorable: Pelforth !!!!

Cycle Stage Premià de Mar-Queyras 2008

2008-09-02T14:30:00.000-07:00

Aquí estem, dalt de l'AGNEL/AGNELLO, fent frontera entre França i Itàlia...
A 5 km. del cim del col d'Agnel la pendent mitjana ratlla el 10% de manera constant i entre els 2400 i els 2740 m. d'altura... de la base al cim s'han se sumar uns 25 km. s'ascensió. Un port colossal, Hors Catégorie, més exigent que el Galibier o el Tourmalet, més salvatge i, sobretot, més virginal i desert...
Agnel-Agnello vist des del cim, una perspectiva dels revolts finals que envolten el Pain de Sucre...
Senyalització monumental per indicar les velles fronteres napoleòniques...
La boira amaga la banda italiana de l'Agnello. Els indicadors mostren les particularitats de les rutes del Giro d'Itàlia...
Un dels revolts del tram central del Col d'Izoard. Després d'una aproximació per la vall amb un "falso llano" a l'11 %, entrem en un tram de ziga-zagues dins del bosc i apareixen una desena de rampes com la de la fotografia...el tercer tram és el paratge dels Deus, la zona Coppi-Bobbet: La Casse Déserte!
Ramon i la Casse...
Àngel i la Casse...
Fotografia del tram més memorable de la Casse Déserte. El lloc de les batalles dels anys 50 i 60. Coppi, Bartali, Bobet, Anquetil... al darrer revolt de la foto tenim les escultures dedicades a Coppi i Bobet...
En Ramon acompanyat dels holandesos de torn... dalt de l'Izoard. Abrigat i eufòric.
L'Àngel marcant Pinarello en zona Tour...
Darrera, al fons, el Mont Viso. Fou escenari d'un dels dos giros d'Indurain, record d'aquells duels amb Chiappucci i Chioccioli...
El nostre centre d'operacions: la vila d'Aiguilles, al cor del parc natural de Queyras...
El primer trofeu de l'stage. Una "tatxuela" de més de 2100 mts...Vars. Cita habitual de les etapes del Tour entre l'Izoard i el Restefonds...

Informe Queyras.

Juliol de 2008. Arribem de nit a Aiguilles. Hotel senzill i amable. Poble alpí sense sofisticacions i d'ambient muntanyer. Fresca nocturna i aigua per els quatre costats.
Primera etapa: Aiguilles-Guillestre-Col de Vars-Gorges de la Combe de Queyras. Fem uns 90 km. Baixem riu avall -uns 20 km- per Chateau Queyras i les gorges (a la tornada ho comptarem com un port-propina de 20 km i 2a categoria). Arribem al peu del port de Vars per Guillestre. El de Vars és un port de 1a categoria amb tres trams difenciats. El primer tram, enmig del bosc, marca una mitjana del 7% durant uns 6 km. El segon tram puja i baixa i trenca cames fins l'entrada a l'estació d'esquí de Vars amb rampes del 8%. El tercer tram és típicament alpí, avança amb desnivells del 8% entre bestiar als "alpages". Un aperitiu per els dies que vindran.

Segona etapa: Objectiu Izoard per la Casse Déserte. Per sumar kilòmetres anem en sentit contrari fins al Beldévére del Mont Viso, tocant Itàlia i travessem valls inclinades al 4% que ens representen un collet de 3a. categoria. Baixem a Aiguilles i seguim el descens del dia anterior per encarar el Col d'Izoard -Hors Catégorie- per la mítica Casse Déserte (un espai marcià enmig dels cims pelats dels Hautes Alpes de Briançon). L'ascensió a l'Izoard està definida als peus de fotografia anteriors. Destaquem unes consideracions particulars: aquest coll és comparable en duresa al Tourmalet o el Galibier. La part central té una retirada al tram de bosc del Cormet de Roselend de l'any passat i els percentatges són molt exigents. Dalt del port es viu un ambient de ciclisme internacional que acredita l'historial d'aquesta ruta. Destaquem una colònia de ciclistes britànics de totes les edats i maquinàries, fent un metòdic pic-nic. Baixant coincidim amb un scooterista en Lambretta fent la seva particular ascensió "vintage". La tornada ens presenta una nova ascensió de propina fins Aiguilles. Hem fet uns 80 km.

Tercera etapa: Ataquem el plat fort. El col d'Agnel o Colle d'Agnello, colós francoitalià del darrer Tour de França. Hors Catégorie. Més amunt que l'Iseran del passat estiu. 2740 metres. Tres trams memorables i inesperats. Paisatge imponent, sol i boira. Pocs cotxes. Primera fase per boscos d'avets i marcant una mitjana del 7% i 8%, fase intermitja travessant valls i pobles amb rampes del 10% i moderades rectes al 6% i al 7%. Els 10 km. finals la cosa es radicalitza, ens col·loquem a més de 2000 metres d'altura i enfilem fins els 2740 metres amb revolts impossibles que marquen unes mitjanes del 9% i el 10-11%. Penso en molts ports que hem pujat junts o per separat, les dues cares del Tourmalet, el combinat Telegraphe-Galibier, el Cormet de Roselend, Saisies-Aravis, Soulor-Aubisque, Hautacam, Aspin, Peyresourde, Aix les Domaines, Croix de Fer, Pas Peyrol, Borderes, Chioula, Camburat, Iseran, El Pas de la Casa, Le Calvaire-Boulloises, Pordoi, St.Angelo-Misurina...cap com l'Agnello!!!!
Euforics, baixem fent fotos i ens regalem una nova ascensió fora de programa: La pujada a Saint Véran, municipi més alt de França, a 2200 metres, el puntuem de 2a categoria per tenir 9 km. -tot i això, per entrar a S.Véran cal pujar per 5 km. al 8% i una rampa dins del poble que arriba al 10%. Tornada, com sempre, pujant fins a Aiguilles. Hem fet uns 70 km. Un stage complet. Una festa just el dia en que Carlos Sastre arriba vestit de groc al podi de Paris.

ELOGI DE LA BICICLETA

2008-06-19T00:56:00.000-07:00

Tot i que les fotos reflexen les nostre principals inquietuts ciclístiques (mireu l'Izoard i l'Agnel, objectius -junt amb Vars- d'una temporada ambiciosa), avui mostrem un excel·lent treball del professor Joan Subirats sobre la bicicleta urbana. Estret de EL PAÍS 19/06/08

El fenómeno de la bicicleta en la ciudad exige planteamientos más estructurales en momentos como los actuales. Hace unos años, Barcelona mostraba una pequeña porción de la población que persistía en el uso diario de la bicicleta, desde posiciones que parecían testimoniales o residuales, ante las exigencias de una movilidad urbana cada vez más decisiva en la batalla diaria por la supervivencia. En estos momentos, y tras la afortunada implantación del bicing, Barcelona ha pasado a ser una de las capitales europeas con una mayor presencia de las bicicletas en su quehacer cotidiano. El éxito ha desbordado las previsiones y está complicando la gestión diaria del proyecto, pero propicia asimismo que ahora puedan plantearse alternativas más ambiciosas desde una perspectiva de estrategia de futuro. Hace unos días, el presidente de la Generalitat, en plena semana de la bicicleta y asistiendo al II Congreso Catalán de la Bicicleta, afirmaba que el Gobierno catalán pretende impulsar un ambicioso plan de promoción del uso de la bici, que supondría llegar a más de 400 kilómetros de carriles bici en todo el país, y avanzar en la regulación del uso de este vehículo de dos ruedas para facilitar su normalización como medio de transporte. Se conecta así con los ambiciosos planes de Londres al respecto, o con el gran debate sobre la ciclovía en Bogotá para poner sólo dos ejemplos.

Todos tenemos nuestra particular relación histórica con la bici. Los momentos de aprendizaje, las excursiones con los colegas, las retransmisiones del Tour o la Vuelta, los mitos de Bahamontes, Anquetil o Coppi, o esa canción extraordinaria de Polo Conte dedicada a Bartali ("quel naso triste d'italiano in gita") y a su modo de ganar carreras ante el estupor de los franceses. Como bien recuerda el antropólogo Marc Augé en un reciente libro, hemos pasado del mito de la bicicleta obrera de la posguerra, del Ladrón de bicicletas y de la mística de las carreras heroicas, al desencanto de la mercantilización sin escrúpulos que ha destrozado el ciclismo profesional a base de dopping y de laboratorios clandestinos. Nos queda ahora la recuperación de la bici como gran alternativa de movilidad urbana y sostenible. La utopía de la movilidad fraternal, que propicia recuperar ciudad y compañía. Si queremos cambiar de vida, deberemos empezar cambiando la ciudad. Y qué mejor que recuperar la utopía de esa ciudad que nos describe Augé, basada en la bici-libertad, la bici-igualdad, la bici-diversidad. Una ciudad atravesada en todas direcciones por todo tipo de transporte público, con horarios estrictos de distribución de mercancías, y con la sola presencia de los vehículos prioritarios (ambulancias, bomberos, policía...) en el resto de franjas horarias. Sólo los irreductibles propietarios de antiguos automóviles dispondrían de permisos para poder entrar y salir de la ciudad por alguna de las tres o cuatro vías expresamente dedicadas a ello. Pero, esa excepción no afectaría a los nuevos automóviles, que deberían dejarse en el exterior de la ciudad.

¿Estamos lejos de esa descripción explícitamente utópica de Augé? Pues, depende. Está más cerca Amsterdam (con su 40% de desplazamientos en bicicleta) que nosotros. Pero, es indudable que los avances en Barcelona en pocos años han sido espectaculares. Hasta el punto de que ya no basta con el incrementalismo prudente con el que se había manejado el asunto hasta hace poco. Mucha gente (sobre todo gente joven, pero no exclusivamente) ha descubierto que son y existen en tanto que pedalean. La autonomía de la bici y su discurrir urbano es algo sólido y real frente a la sinrazón de tanto consumismo vacío y de tanta palabrería sostenibilista. La bici nos recuerda quiénes éramos y al mismo tiempo, quiénes podemos ser. Lo que nos falta ahora son algunas decisiones significativas para que la espiral avance y se consolide. A escala internacional se alude a la necesidad de poner en práctica cinco grandes principios: logística (diseño y establecimiento de aparcamientos fiables, construcción de circuitos y carriles específicos y seguros...); difusión (campañas de sensibilización, acontecimientos de promoción...); evaluación y planificación (análisis de seguimiento de las decisiones y planes, impulso de nuevas iniciativas...); educación (manuales de buen uso, facilidad de acceso a mapas, promoción en jóvenes y adolescentes...), y cumplimiento de las normas (protección legal de los espacios y de los usuarios, mejora de la regulación y registro...).

Estos principios son en buena parte los que inspiran a los Amics de la Bici a exigir que no se avance en la construcción de nuevos carriles-bici si no se aseguran antes algunas medidas básicas en relación con las ya existentes. Por ejemplo, suprimir los carriles en las aceras que generan conflictos con peatones, multar con retirada de puntos a los que aparquen u obstaculicen los carriles bici, asegurar la protección de los ciclistas como los eslabones débiles de los sistemas de transporte, reducción efectiva de la velocidad de los automóviles a 30 kilómetros por hora en muchas partes de la ciudad. Los más de 35.000 desplazamientos diarios en bici que se producen en Barcelona (que sitúan a la ciudad en décima posición de la clasificación sobre uso de la bici en grandes ciudades, tras Amsterdam, Copenhague, Portland, San Francisco y Berlín, entre otras) exigen que se tomen decisiones más estratégicas al respecto. ¿Hasta dónde queremos llegar en el uso de la bici? ¿Cuál es el modelo de movilidad a medio plazo?

Todo ello nos conduce al debate sobre la ciudad. Discutir sobre el futuro de la bici en Barcelona es discutir sobre qué ciudad queremos. No sólo con aeropuertos, trenes de alta velocidad y muelles para cruceros se construye la atractividad y habitabilidad de una ciudad.

Joan Subirats es catedrático de Ciencia Política de la UAB.

QUEYRAS, LE PARC !

2008-01-24T07:10:00.000-08:00

Le parc régional du Queyras

http://www.queyras.com/index.asp

LA TRANSALPINA 2008

2007-11-26T08:40:00.000-08:00

El parc nacional del Queyras, just al límit amb Itàlia, ens permet fer camp base a la cruïlla de les rutes de l'IZOARD, VARS, AGNELLO. De moment plantem fotos sucoses al blog.

ciclisme de carretera contra una carretera

2007-10-08T09:41:00.000-07:00

La diferència entre aquestes dues fotos està en el temps i l'estat de l'espai comú, la vella carretera i camí Ral. El lloc és el mateix, 60 anys després, una ciclista d'ahir i un servidor, ciclista d'avui. El dia del tall de la NII. Una lluita que augmenta significats dia rera dia.

"CYCLANT" PER LES CARRETERES DEL CANIGÓ

2007-09-01T10:58:00.000-07:00

Per tancar les vacances, una incursió per les rutes nordcatalanes del Canigó. La base a Vernet-les Bains. Molt aprop de Sant Martí de Canigó. Uns dies d'excepcional clima estiuenc, bon sol, bona llum, fresca i calor ben combinades. Descripció de dues curtes i exigents sortides cyclables: de Vernet a Vernet per la pujada a Casteil (2.5 km al 7%), baixada a Vernet per canviar de vall i afrontar la pujada a Py (5 km entre el 6 i el 7% amb un final per damunt del 10%). Una segona sortida amb pujada d'anada i tornada entre Vernet i Fillols (plàcida ascensió de 5 km, 3a categoria) amb paisatges arbrats i el Canigó a cada revolt. Acte seguit, el plat fort, la pujada al Coll de Jou (no confondre amb el del mateix nom a la banda del Ripollès). Aquest coll constitueix el pas més elevat entre les dues bandes del Canigó. La continuació fins a Prats de Molló es fa per ruta no asfaltada i cal VTT. Pujo des de Vernet, regular i exigent, a partir de Casteil la carretera es fa estreta i l'asfaltat recorda el de la pujada a la Mútua de Cabrils. Rectes i rectes al 9%. Una part final amb ziga-zagues i superant el 10% fins arribar al límit asfaltat. Coll de Jou, vist així, un "primera" curt, sec, incòmode i exigent. Arribar al cim mereix un descans i la contemplació del Canigó. Colossal.

ALPS 2007 AL SAC !!!!!!!!

2007-08-19T07:28:00.000-07:00

Beaufort és el punt de trobada i el lloc de les interseccions necessàries. Una subzona alpina com el Beaufortain mereix punt i a part. Beaufortain, com Val d'Arly, és espai paral·lel dins de la trama alpina. Els Alps apunten alt. La tematització alpina (skiable & loisirs) confina la zona a la justa mesura dels nostres interesos ciclístics. Primera nit: després de la travessa autopísitica amb músiques, amb una ràdio magnífica pilotada per Manu Dibango homenatjant Fela Kuti), arribada a l'Hôtellerie du Doron. Sopar senzill i savoiarde. La nostra cambra és la cambra, també, de Roland Barthes (el llegeixo) i de Tolstoi (en Ramon sospesa un pes pesat abans dels grans cims). Primera cita alpina: un forcing kilomètricament centenari amb un menu de tres cols: Saisies (1a), Aravis (2a) i tornada per Saisies (1a). Fresqueta. Primeres rampes amb regularitat percentual i bosc (un tram a retenir: Pla des Loups). Segona part de Saisies amb pronunciament inclinat i final a l'estació d'esquí. Cel tapat. Els Aravis s'insinuen. Descens a plaer. Nôtre Dame de Bellecombe, Flumet, la Vall d'Arly (record d'altres estades alpines). Enfilem les gorges d'Arondine fins La Giettaz. Els següents set kilòmetres són una condensació de paisatge alpí: tunels, revols, bestiar, alpages, construccions rurals i el cim. Uns entrepans i la tornada pletòrica. Flumet per tots els costats, els lacets del primer Km. de Saisies, el motor regular fins la nova visita a l'estació de Saisies i una baixada feliç a la Beaufortain.

La segona jornada, comprimida i dividida en tres blocs: turisme a Areches (petit centre muntanyer), en cotxe per carreteres estretes i perilloses. Vista lluminosa del Mont Blanc. El segon bloc és estrictament ciclístic amb la doble ascenció Meraillet/Cormet de Roselend. Llarga i exigent primera part, boscos (em suggereixen els avets Douglas de la sèrie Twin Peaks, darrerament revisitada amb dvd) i el pas per la presa de Merailet. Segon tram ascendent i "llunar" fins la cota 1968 (a 40 anys vista del 1968 francès). Visita posterior a la Cooperativa lletera de Beaufort (és a dir: formatge!). Nit de zapping televisiu, de Barthes i Tolstoi. Nit, també, de cames endurides. Nit, també, de lectura crispada de la premsa ciclísta francesa, massa obstinada en treure merits al guanyador espanyol del Tour, -deliris o identitats en clau pseudoesportiva-.

Tercera jornada. Objectiu Iseran. Si no comptem el Bonette/Restefonds (dos cols juxtaposats), estem davant del sostre alpí. El vaig ascendir l'any 1994, amb la Pinarello Asolo de dos plats. Ara anem millor de material (En Ramon amb MNR de triple pat Shimano, jo amb Pinarello Angliru de triple plat Campagnolo) i ja som més "grandets". El total a recorrer és de 100 km. La primera part és atípica. Molt tràfic a la sortida de Bourg Saint Maurice. Rectes pesadetes fins St. Foy i, per fí, inclinacions considerables. Zona boscosa. Així, regulant, fins la cruïlla de Tignes (zona Tour 2007: quinze dies abans Moreau atacava, Valverde, Contador, Evans, etc. aguantaven i Rassmusen coronava l'etapa). Arribem a Val d'Isere (esmento l'ensurt d'una relliscada dins del tunel amb bona resposta tècnica, tot evitant una caiguda). Avituallament líquid i enfilada de 16 km, regulars, pelats, exigents i eterns. Cim. Motoristes i ciclístes ens disputem el senyal indicador de la cota 2770. Fred. Baixada picada a Val d'Isere. Mal moment per dinar. Baixada en tobogàn fins a Bourg St. Maurice. Necessitem 2 Km. per arrodonir el dia. Circulem per els carrers de la població. Tornem al cotxe. Autovia fins a Albertville i retorn a Beaufort: Fondue Savoiarde. Feina feta.

alps a tope: l'Iseran premianenc!!!

2007-07-22T04:49:00.000-07:00

L'any 1994 vaig escalar l'ISERAN en solitari, ara vull compartir amb en Ramon, aquella presència alpina que va obrir una llarga etapa de visites alpines i pirenenques, amb la bicicleta feta màquina de somnis possibles.

ISERAN

CORMET DE ROSELEND

SAISIES

ARAVIS

El menú alpí d'aquest agost!

PREMIÀ

SAVOIE

2007

SAVÒIA A TOCAR!!!!!! CORMET DE ROSELEND!!!!

2007-07-05T08:25:00.000-07:00

DES DE BEAUFORT A SAISIES/ARAVIS/CORMET DE ROSELEND/ISERAN

2007-06-20T02:19:00.000-07:00

saisies

aravis

meraillet/cormet

cormet

iseran

iseran / val d'isere

iseran

Anem ajustant el trajecte. Punt de fuga: Beaufort(Savoie). Colls: Saisies (1a), Aravis (2a), Cormet de Roselend+Meraillet (Hors Categorie) i Iseran (Hors Categorie). Més de 200 km. d'alta muntanya. El sostre alpí és l'Iseran (2770 m), només el supera el Restefonds (en termes de Tour de France) per damunt de Tourmalet i Galibier. FOTOS: Iseran, Cormet, Aravis, Saisies i localitat de Beaufort (per ordre invers).

TOUR TOUR TOUR TOUR

2007-06-13T04:42:00.000-07:00

Si us plau, alguns "periodistillos" i falsos esportistes: no embruteu el mite! Ara toca el Tour. Estaria molt bé que la paraula TOUR anés associada al seu llegat històric, a la seva gent, al seu entorn entusiasta, a les carreteres, a les muntanyes i al passat de cromos i retalls de premsa, de transistors i revistes, d'èpica i esport. No hi ha dret! Els aficionats n'estem farts de rumors de dopatge, de dopatges reals, de directors esportius plens de fanfarroneria, de tantes irregularitats que embrutem la cursa.
Juliol significa Tour, aquest any va de Londres a Paris. A disfrutar!

PREMIÀ DE MAR - LA FIGUERA CONNECTION

2007-06-04T06:20:00.000-07:00

La fotografia mostra la petita vila de La Figuera. Això és el Priorat. El triangle màgic Priorat-Ribera d'Ebre-Terra Alta, no decepciona. Fer ciclisme de carretera amb certa seguretat, encara és possible. Aquest cap de setmana he travessat per tercera vegada les rutes que envolten el Montsant. Pujar a La Figuera per la banda nord és un exercici perfecte d'esport i paisatge combinats. La pujada nord a La Figuera consta d'uns 15 km. venint de Vinebre i la Torre de L'Espanyol i, sumats, ens dónen un port de primera categoria amb revols, rampes i bon asfalt que el fan molt complet, equilibrat i digne d'una fita cicloturística de gamma mitjana alta. Sobretot, cal dir, s'ha de retenir el silenci i el paisatge de vinyes i oliveres. Una jòia. Com també ho és la banda sud, més irregular amb 5 Km. exigents i un final estirat enmig de l'erm. La ruta ha estat: La Figuera/La Torre de L'Espanyol/Vinebre/Ascó/La Torre de l'Espanyol (3a cat)/Cabacés (3a cat), La Figuera (1a cat), El Molar i, tornem-hi, La Figuera+Observatori de la Batalla de l'Ebre (2a cat)

LES BICICLETES HAN DE LLUÏR

2007-05-31T06:58:00.000-07:00

R.Sala & Àngel entrem en la fase decisiva per fer un estiu de ciclisme profitós i expansiu. L'Alta Savòia, els Pirineus, etc. Aquest hivern hem fet els deures. La primavera del Sala ha estat intensa, la de l'Àngel ha estat irregular (les eleccions s'han acabat). Toca pedalar!

(a la foto una Pinarello com la de l'Àngel)

EN BICICLETA PER PREMIÀ DE MAR

2007-05-16T04:47:00.000-07:00

LA COALI REIVINDICA EL CICLISME

Aquest diumenge, 20 de maig, tindrà lloc un simbòlic acte ciclociutadà a Premià de Mar. Ja sabeu que vivim temps electorals i que alguns ciclistes estem dins del projecte d'ICV-EUiA-EPM. Els temes de la mobilitat estan lligats, entre d'altres coses, al nostre vehicle preferit: LA BICICLETA. Pensem que la "ciclistització" de l'espai públic necessita mesures a escala local (el tema de les carreteres és l'altra gran assignatura pendent).

La secció velopèdica de la COALI acompanyarà al QUIM CAIMEL en la seva passejada en bicicleta pels carrers de Premià de Mar. El diumenge 20 de maig a les 11.30 hores ens trobem darrera de l'Ajuntament i acabem a les 13.00 hores a les places de l'Endalet i de Mercè Rodoreda.

Demanem el vot per ICV-EUiA-EPM i per el QUIM CAIMEL.

CICLISME BRITÀNIC

2007-05-04T03:23:00.000-07:00

Estampes normals a Yorkshire. El ciclisme integrat. Centenars de carrils i pistes. Nens a l'escola dalt de la bicicleta. Moltes bicis híbrides. Molta gent en bicicleta. Una meravella. La terra de la revolució industrial, les mines de carbó, les novel·les de les Brontë, el Northern Soul...

La bicicleta anglesa per excel·lència: RALEIGH (fabricada a Nottingham), hi havia un mític club professional anglo-holandes dels 70-80 amb el nom de TI-RALEIGH.

ALPS ALPS ALPS ALPS ALPS ALPS ALPS !!!!!!

2007-04-26T04:50:00.000-07:00

Imatges del Col de la Colombiere. L'estiu serà nostre!

TOUR 2007 LONDON / PARIS

2007-04-13T08:12:00.000-07:00

El Tour 2007 enfila Londres i acaba a París! El seguirem, en prendrem nota i continuarem fidels a la cita dels juliols eterns. I pujarem dalt de la bicicleta per fer del nostre objectiu anual, el Tour portatil de cada temporada.

VISCA EL C.C. ROUTIER DE PREMIÀ DE MAR !

2007-03-26T08:28:00.000-07:00

El C.C. Routier és una institució del ciclisme premianenc. Lloc de trobada, botiga i taller. El Paco i la Cristina. Dedicació i entusiasme per les dues rodes. La nostra escola de ciclisme. Des d'aquest blog, saludem el blog del club ciclista Routier. Dos blogs germans. Per molts anys!

La seva adreça és: http://www.cc-routier.blogspot.com

CORMET DE ROSELEND / OBJECTIU ESTIVAL

2007-03-09T04:24:00.000-08:00

OBJECTIUS I PREVISIONS 2007

2007-02-26T07:04:00.000-08:00

Aquest és el tram final del Cormet de Roselend. Després de coronar la primera part de l'ascensió (Col du Merallet), tenim un descans de 2 Km. i ens esperen unes rampes desertes fins dalt del cim. Una meravella! L'objectiu de la temporada.

Aquestes són les rampes centrals de l'ascensió a l'estació d'esquí de Bonascre-Ax 3 Les Domaines, dins de l'Ariege, sortint d'Ax les Thermes...un coll superespecial, curt (1o km) i molt inclinat (trams de 10/11 %). Armstrong la va coronar brutalment....jo la vaig passar com un via crucis amb la vella Pinarello vermella de dos plats. Un bon indret abans d'anar a la Savoia...

Aquesta és la fajeda de la zona de Sta. Fé del Montseny, direcció estació meteorològica. La vam fulminar la passda primavera. Està dins dels nostres plans d'entrenament.

Heus aquí la rampa tramposa de l'aparcament de Montserrat...per la primavera d'enguany, hi tornem! Pensant en la Savoia.

CARTER CICLISTA, INTERPRETAT PER JACQUES TATI A JOUR DE FÊTE

2007-02-26T06:57:00.000-08:00

Tourmalet

2007-02-14T07:57:00.000-08:00

a) El cim del Tourmalet veu passar el Tour.

b) Ottavio Bottechia. Un mite dins del mite. Quina bicicleta! quina "carretera"! Imatge dels pioners.Ç

c) Armstrong i Basso justament a la "nostra" rampa de La Mongie. Com nosaltres, però cobrant!

d) En bona companyia.

Galibier

2007-02-14T07:52:00.000-08:00

Bobet i Bahamontes en plena ascensió al Galibier, com nosaltres, als anys 50!.

A sota, quan encara existia la neu, amb una marmota al peu de la carretera.

Foto de baix: cicloturistes veterans enfilen el Plan Lachat.

CROIX DE FER / ARXIU

2007-02-14T07:40:00.000-08:00

Imatges de la Croix de Fer. La primera foto és una panoràmica del tram més dur del Coll, vist des del tobogan que precedeix la primera fase de l'ascensió. Un percentatge del 13% exigeix una tècnica increïble (i ho hem aconseguit!). La segona foto ens mostra dues bicicletes solitàries enmig de la neu (els models de les màquines indiquen finals dels anys 70 i inicis dels 80). La tercera foto és la Creu (el testimoni fetitx de milers d'ascensions). La darrera imatge és una visió panoràmica de la part final del segon tram del port i de les primeres rampes de l'atac definitiu al cim.

PREMIÀ DE MAR-LES DEUX SAVOIES 2007

2007-02-12T08:15:00.000-08:00

Imatges dels colls de Colombiere, Aravis i Cormet de Rosselend, a la cruïlla entre la Savòia i l'Alta Savòia. Objectius 2007. Premià de Mar-Les Deux Savoies 2007

Els senyals de la victòria

2007-02-12T07:29:00.000-08:00

informe ciclista (compactat i gens exagerat)

2007-02-12T06:51:00.000-08:00

L'art de la bicicleta. Som en Ramon Sala i l'Àngel Pagès i aquest és el nostre arxiu. Les aventures del ciclisme popular a la justa mesura d'un parell de premianencs entusiastes, poc competitius i decididament amateurs de les dues rodes. Des que funcionem com una bona parella, normalment de cap de setmana, hem aconseguit fites gairebé impossibles. Des de la regularitat setmanal per les carreteres maresmenques, del Barcelonès i del Vallès Oriental, col·leccionem els nostres colls, grans i petits, La Vallensana, La Conreria, Font de Cera, les urbanitzacions alellenques-teianenques, les pujades a Premià de Dalt, a la Cisa, a la Pixotella, la Cadira del Bisbe, el Mur del cementiri de Cabrils, a la Mútua metal·lúrgica de Cabrils, al centre de Cabrera, al repetxo de Santa Elena d'Agell, la doble ascensió a Orrius i Sant Bertomeu, la collada de Parpers, els tobogans de Canyamars, el Collet, la doble paret de Can Bordoi, la cornisa de Mataró, la carretera de Mata, els tobogans de Sant Vicenç de Montalt, el Coll del Pollastre, la pujada a Collsacreu, la paret de Caldetes, els revolts inclinats de Sant Iscle i Sant Cebrià...per la banda maresmenca, i l'altre costat del mapa, amb les pujades vallesanes de cada coll maresmenc o les desfilades per les valls de Valldoriolf, Cardedeu, la pujada a Samalús direcció La Garriga i les sempre rares incursions per urbanitzacions, hípiques i polígons inclassificables. Menció a part, les serralades de Montserrat i el Montseny, ascensions d'altura per mesurar l'estat de forma de la temporada: la pujada al monestir amb Can Massana de propina, els circuits per Santa Fè del Montseny, Viladrau i Coll Formic.
I les joies de la corona: Tourmalet, Aspin, Chioula, Camurat Ski, Bulloses i Calvari (Pirineus) i Galibier, Telegraphe i Croix de Fer (Alps). Tot plegat més la collita particular de cadascú que inclou el Cantal, l'Aveyron i el Lot (Departaments francesos), Iseran, Aravis, Hautacam, Peyresourde, Aubisque, Soulor, Cormet de Rosselend, Les Contamines...(banda francesa) o el Pordoi, Misurina i Sant'Angelo (banda dolomítica), les excursions per l'Ebre, els circuits del Priorat i el Cap de Creus.

Comencem el blog amb bones sensacions!