sábado, 1 de septiembre de 2007

"CYCLANT" PER LES CARRETERES DEL CANIGÓ


Per tancar les vacances, una incursió per les rutes nordcatalanes del Canigó. La base a Vernet-les Bains. Molt a prop de Sant Martí de Canigó. Uns dies d'excepcional clima estiuenc, bon sol, bona llum, fresca i calor ben combinades. Descripció de dues curtes i exigents sortides cyclables: de Vernet a Vernet per la pujada a Casteil (2.5 km al 7%), baixada a Vernet per canviar de vall i afrontar la pujada a Py (5 km entre el 6 i el 7% amb un final per damunt del 10%). Una segona sortida amb pujada d'anada i tornada entre Vernet i Fillols (plàcida ascensió de 5 km, 3a categoria) amb paisatges arbrats i el Canigó a cada revolt. Acte seguit, el plat fort, la pujada al Coll de Jou (no confondre amb el del mateix nom a la banda del Ripollès). Aquest coll constitueix el pas més elevat entre les dues bandes del Canigó. La continuació fins a Prats de Molló es fa per ruta no asfaltada i cal VTT. Pujo des de Vernet, regular i exigent, a partir de Casteil la carretera es fa estreta i l'asfaltat recorda el de la pujada a la Mútua de Cabrils. Rectes i rectes al 9%. Una part final amb ziga-zagues i superant el 10% fins arribar al límit asfaltat. Coll de Jou, vist així, un "primera" curt, sec, incòmode i exigent. Arribar al cim mereix un descans i la contemplació del Canigó. Colossal.

domingo, 19 de agosto de 2007

ALPS 2007 AL SAC !!!!!!!!

Beaufort és el punt de trobada i el lloc de les interseccions necessàries. Una subzona alpina com el Beaufortain mereix punt i a part. Beaufortain, com Val d'Arly, és espai paral·lel dins de la trama alpina. Els Alps apunten alt. La tematització alpina (skiable & loisirs) confina la zona a la justa mesura dels nostres interesos ciclístics. Primera nit: després de la travessa autopísitica amb músiques, amb una ràdio magnífica pilotada per Manu Dibango homenatjant Fela Kuti), arribada a l'Hôtellerie du Doron. Sopar senzill i savoiarde. La nostra cambra és la cambra, també, de Roland Barthes (el llegeixo) i de Tolstoi (en Ramon sospesa un pes pesat abans dels grans cims). Primera cita alpina: un forcing kilomètricament centenari amb un menu de tres cols: Saisies (1a), Aravis (2a) i tornada per Saisies (1a). Fresqueta. Primeres rampes amb regularitat percentual i bosc (un tram a retenir: Pla des Loups). Segona part de Saisies amb pronunciament inclinat i final a l'estació d'esquí. Cel tapat. Els Aravis s'insinuen. Descens a plaer. Nôtre Dame de Bellecombe, Flumet, la Vall d'Arly (record d'altres estades alpines). Enfilem les gorges d'Arondine fins La Giettaz. Els següents set kilòmetres són una condensació de paisatge alpí: tunels, revols, bestiar, alpages, construccions rurals i el cim. Uns entrepans i la tornada pletòrica. Flumet per tots els costats, els lacets del primer Km. de Saisies, el motor regular fins la nova visita a l'estació de Saisies i una baixada feliç a la Beaufortain.


La segona jornada, comprimida i dividida en tres blocs: turisme a Areches (petit centre muntanyer), en cotxe per carreteres estretes i perilloses. Vista lluminosa del Mont Blanc. El segon bloc és estrictament ciclístic amb la doble ascenció Meraillet/Cormet de Roselend. Llarga i exigent primera part, boscos (em suggereixen els avets Douglas de la sèrie Twin Peaks, darrerament revisitada amb dvd) i el pas per la presa de Merailet. Segon tram ascendent i "llunar" fins la cota 1968 (a 40 anys vista del 1968 francès). Visita posterior a la Cooperativa lletera de Beaufort (és a dir: formatge!). Nit de zapping televisiu, de Barthes i Tolstoi. Nit, també, de cames endurides. Nit, també, de lectura crispada de la premsa ciclísta francesa, massa obstinada en treure merits al guanyador espanyol del Tour, -deliris o identitats en clau pseudoesportiva-.


Tercera jornada. Objectiu Iseran. Si no comptem el Bonette/Restefonds (dos cols juxtaposats), estem davant del sostre alpí. El vaig ascendir l'any 1994, amb la Pinarello Asolo de dos plats. Ara anem millor de material (En Ramon amb MNR de triple plat Shimano, jo amb Pinarello Angliru de triple plat Campagnolo) i ja som més "grandets". El total a recorrer és de 100 km. La primera part és atípica. Molt tràfic a la sortida de Bourg Saint Maurice. Rectes pesadetes fins St. Foy i, per fí, inclinacions considerables. Zona boscosa. Així, regulant, fins la cruïlla de Tignes (zona Tour 2007: quinze dies abans Moreau atacava, Valverde, Contador, Evans, etc. aguantaven i Rassmusen coronava l'etapa). Arribem a Val d'Isere (esmento l'ensurt d'una relliscada dins del tunel amb bona resposta tècnica, tot evitant una caiguda). Avituallament líquid i enfilada de 16 km, regulars, pelats, exigents i eterns. Cim. Motoristes i ciclístes ens disputem el senyal indicador de la cota 2770. Fred. Baixada picada a Val d'Isere. Mal moment per dinar. Baixada en tobogàn fins a Bourg St. Maurice. Necessitem 2 Km. per arrodonir el dia. Circulem per els carrers de la població. Tornem al cotxe. Autovia fins a Albertville i retorn a Beaufort: Fondue Savoiarde. Feina feta.

domingo, 22 de julio de 2007

alps a tope: l'Iseran premianenc!!!























L'any 1994 vaig escalar l'ISERAN en solitari, ara vull compartir amb en Ramon, aquella presència alpina que va obrir una llarga etapa de visites alpines i pirenenques, amb la bicicleta feta màquina de somnis possibles.
ISERAN
CORMET DE ROSELEND
SAISIES
ARAVIS
El menú alpí d'aquest agost!
PREMIÀ
/
SAVOIE
2007



























miércoles, 20 de junio de 2007

DES DE BEAUFORT A SAISIES/ARAVIS/CORMET DE ROSELEND/ISERAN


saisies





meraillet/cormet







iseran






iseran / val d'isere





iseran


Anem ajustant el trajecte. Punt de fuga: Beaufort(Savoie). Colls: Saisies (1a), Aravis (2a), Cormet de Roselend+Meraillet (Hors Categorie) i Iseran (Hors Categorie). Més de 200 km. d'alta muntanya. El sostre alpí és l'Iseran (2770 m), només el supera el Restefonds (en termes de Tour de France) per damunt de Tourmalet i Galibier. FOTOS: Iseran, Cormet, Aravis, Saisies i localitat de Beaufort (per ordre invers).

miércoles, 13 de junio de 2007

TOUR TOUR TOUR TOUR





Si us plau, alguns "periodistillos" i falsos esportistes: no embruteu el mite! Ara toca el Tour. Estaria molt bé que la paraula TOUR anés associada al seu llegat històric, a la seva gent, al seu entorn entusiasta, a les carreteres, a les muntanyes i al passat de cromos i retalls de premsa, de transistors i revistes, d'èpica i esport. No hi ha dret! Els aficionats n'estem farts de rumors de dopatge, de dopatges reals, de directors esportius plens de fanfarroneria, de tantes irregularitats que embrutem la cursa.

Juliol significa Tour, aquest any va de Londres a Paris. A disfrutar!

lunes, 4 de junio de 2007

PREMIÀ DE MAR - LA FIGUERA CONNECTION


La fotografia mostra la petita vila de La Figuera. Això és el Priorat. El triangle màgic Priorat-Ribera d'Ebre-Terra Alta, no decepciona. Fer ciclisme de carretera amb certa seguretat, encara és possible. Aquest cap de setmana he travessat per tercera vegada les rutes que envolten el Montsant. Pujar a La Figuera per la banda nord és un exercici perfecte d'esport i paisatge combinats. La pujada nord a La Figuera consta d'uns 15 km. venint de Vinebre i la Torre de L'Espanyol i, sumats, ens dónen un port de primera categoria amb revols, rampes i bon asfalt que el fan molt complet, equilibrat i digne d'una fita cicloturística de gamma mitjana alta. Sobretot, cal dir, s'ha de retenir el silenci i el paisatge de vinyes i oliveres. Una jòia. Com també ho és la banda sud, més irregular amb 5 Km. exigents i un final estirat enmig de l'erm. La ruta ha estat: La Figuera/La Torre de L'Espanyol/Vinebre/Ascó/La Torre de l'Espanyol (3a cat)/Cabacés (3a cat), La Figuera (1a cat), El Molar i, tornem-hi, La Figuera+Observatori de la Batalla de l'Ebre (2a cat)