La segona jornada, comprimida i dividida en tres blocs: turisme a Areches (petit centre muntanyer), en cotxe per carreteres estretes i perilloses. Vista lluminosa del Mont Blanc. El segon bloc és estrictament ciclístic amb la doble ascenció Meraillet/Cormet de Roselend. Llarga i exigent primera part, boscos (em suggereixen els avets Douglas de la sèrie Twin Peaks, darrerament revisitada amb dvd) i el pas per la presa de Merailet. Segon tram ascendent i "llunar" fins la cota 1968 (a 40 anys vista del 1968 francès). Visita posterior a la Cooperativa lletera de Beaufort (és a dir: formatge!). Nit de zapping televisiu, de Barthes i Tolstoi. Nit, també, de cames endurides. Nit, també, de lectura crispada de la premsa ciclísta francesa, massa obstinada en treure merits al guanyador espanyol del Tour, -deliris o identitats en clau pseudoesportiva-.
Tercera jornada. Objectiu Iseran. Si no comptem el Bonette/Restefonds (dos cols juxtaposats), estem davant del sostre alpí. El vaig ascendir l'any 1994, amb la Pinarello Asolo de dos plats. Ara anem millor de material (En Ramon amb MNR de triple plat Shimano, jo amb Pinarello Angliru de triple plat Campagnolo) i ja som més "grandets". El total a recorrer és de 100 km. La primera part és atípica. Molt tràfic a la sortida de Bourg Saint Maurice. Rectes pesadetes fins St. Foy i, per fí, inclinacions considerables. Zona boscosa. Així, regulant, fins la cruïlla de Tignes (zona Tour 2007: quinze dies abans Moreau atacava, Valverde, Contador, Evans, etc. aguantaven i Rassmusen coronava l'etapa). Arribem a Val d'Isere (esmento l'ensurt d'una relliscada dins del tunel amb bona resposta tècnica, tot evitant una caiguda). Avituallament líquid i enfilada de 16 km, regulars, pelats, exigents i eterns. Cim. Motoristes i ciclístes ens disputem el senyal indicador de la cota 2770. Fred. Baixada picada a Val d'Isere. Mal moment per dinar. Baixada en tobogàn fins a Bourg St. Maurice. Necessitem 2 Km. per arrodonir el dia. Circulem per els carrers de la població. Tornem al cotxe. Autovia fins a Albertville i retorn a Beaufort: Fondue Savoiarde. Feina feta.
1 comentario:
el nou paradigma dinàmic entès sempre des d'una concepció sistèmica de la realitat altament influenciat per duchamp em sembla essencial per el millor desenvolupament de la humanitat només necessitat pels més sensibles.
estar actius és transcendent. espero no parar mai.
segueix pedalant cap a l'infinit!!
benvolgudament,
corrent altern (catedràtic de biescoganalitisme humà)
Publicar un comentario