martes, 2 de septiembre de 2008

Cycle Stage Premià de Mar-Queyras 2008

Aquí estem, dalt de l'AGNEL/AGNELLO, fent frontera entre França i Itàlia...
A 5 km. del cim del col d'Agnel la pendent mitjana ratlla el 10% de manera constant i entre els 2400 i els 2740 m. d'altura... de la base al cim s'han se sumar uns 25 km. s'ascensió. Un port colossal, Hors Catégorie, més exigent que el Galibier o el Tourmalet, més salvatge i, sobretot, més virginal i desert...
Agnel-Agnello vist des del cim, una perspectiva dels revolts finals que envolten el Pain de Sucre...
Senyalització monumental per indicar les velles fronteres napoleòniques...
La boira amaga la banda italiana de l'Agnello. Els indicadors mostren les particularitats de les rutes del Giro d'Itàlia...
Un dels revolts del tram central del Col d'Izoard. Després d'una aproximació per la vall amb un "falso llano" a l'11 %, entrem en un tram de ziga-zagues dins del bosc i apareixen una desena de rampes com la de la fotografia...el tercer tram és el paratge dels Deus, la zona Coppi-Bobbet: La Casse Déserte!
Ramon i la Casse...
Àngel i la Casse...
Fotografia del tram més memorable de la Casse Déserte. El lloc de les batalles dels anys 50 i 60. Coppi, Bartali, Bobet, Anquetil... al darrer revolt de la foto tenim les escultures dedicades a Coppi i Bobet...
En Ramon acompanyat dels holandesos de torn... dalt de l'Izoard. Abrigat i eufòric.L'Àngel marcant Pinarello en zona Tour...
Darrera, al fons, el Mont Viso. Fou escenari d'un dels dos giros d'Indurain, record d'aquells duels amb Chiappucci i Chioccioli...
El nostre centre d'operacions: la vila d'Aiguilles, al cor del parc natural de Queyras...
El primer trofeu de l'stage. Una "tatxuela" de més de 2100 mts...Vars. Cita habitual de les etapes del Tour entre l'Izoard i el Restefonds...

Informe Queyras.
Juliol de 2008. Arribem de nit a Aiguilles. Hotel senzill i amable. Poble alpí sense sofisticacions i d'ambient muntanyer. Fresca nocturna i aigua per els quatre costats.
Primera etapa
: Aiguilles-Guillestre-Col de Vars-Gorges de la Combe de Queyras. Fem uns 90 km. Baixem riu avall -uns 20 km- per Chateau Queyras i les gorges (a la tornada ho comptarem com un port-propina de 20 km i 2a categoria). Arribem al peu del port de Vars per Guillestre. El de Vars és un port de 1a categoria amb tres trams difenciats. El primer tram, enmig del bosc, marca una mitjana del 7% durant uns 6 km. El segon tram puja i baixa i trenca cames fins l'entrada a l'estació d'esquí de Vars amb rampes del 8%. El tercer tram és típicament alpí, avança amb desnivells del 8% entre bestiar als "alpages". Un aperitiu per els dies que vindran.

Segona etapa
: Objectiu Izoard per la Casse Déserte. Per sumar kilòmetres anem en sentit contrari fins al Beldévére del Mont Viso, tocant Itàlia i travessem valls inclinades al 4% que ens representen un collet de 3a. categoria. Baixem a Aiguilles i seguim el descens del dia anterior per encarar el Col d'Izoard -Hors Catégorie- per la mítica Casse Déserte (un espai marcià enmig dels cims pelats dels Hautes Alpes de Briançon). L'ascensió a l'Izoard està definida als peus de fotografia anteriors. Destaquem unes consideracions particulars: aquest coll és comparable en duresa al Tourmalet o el Galibier. La part central té una retirada al tram de bosc del Cormet de Roselend de l'any passat i els percentatges són molt exigents. Dalt del port es viu un ambient de ciclisme internacional que acredita l'historial d'aquesta ruta. Destaquem una colònia de ciclistes britànics de totes les edats i maquinàries, fent un metòdic pic-nic. Baixant coincidim amb un scooterista en Lambretta fent la seva particular ascensió "vintage". La tornada ens presenta una nova ascensió de propina fins Aiguilles. Hem fet uns 80 km.

Tercera etapa
: Ataquem el plat fort. El col d'Agnel o Colle d'Agnello, colós francoitalià del darrer Tour de França. Hors Catégorie. Més amunt que l'Iseran del passat estiu. 2740 metres. Tres trams memorables i inesperats. Paisatge imponent, sol i boira. Pocs cotxes. Primera fase per boscos d'avets i marcant una mitjana del 7% i 8%, fase intermitja travessant valls i pobles amb rampes del 10% i moderades rectes al 6% i al 7%. Els 10 km. finals la cosa es radicalitza, ens col·loquem a més de 2000 metres d'altura i enfilem fins els 2740 metres amb revolts impossibles que marquen unes mitjanes del 9% i el 10-11%. Penso en molts ports que hem pujat junts o per separat, les dues cares del Tourmalet, el combinat Telegraphe-Galibier, el Cormet de Roselend, Saisies-Aravis, Soulor-Aubisque, Hautacam, Aspin, Peyresourde, Aix les Domaines, Croix de Fer, Pas Peyrol, Borderes, Chioula, Camburat, Iseran, El Pas de la Casa, Le Calvaire-Boulloises, Pordoi, St.Angelo-Misurina...cap com l'Agnello!!!!
Euforics, baixem fent fotos i ens regalem una nova ascensió fora de programa: La pujada a Saint Véran, municipi més alt de França, a 2200 metres, el puntuem de 2a categoria per tenir 9 km. -tot i això, per entrar a S.Véran cal pujar per 5 km. al 8% i una rampa dins del poble que arriba al 10%. Tornada, com sempre, pujant fins a Aiguilles. Hem fet uns 70 km. Un stage complet. Una festa just el dia en que Carlos Sastre arriba vestit de groc al podi de Paris.

5 comentarios:

félix Sáez dijo...

Toqueu pedal companys, toqueu pedal…

Imagino que l'esforç d'arribar a dalt, es veu recompensat per un doble premi: assolir el cim i gaudir d'unes panoràmiques impressionants!


Salut!

jordi dijo...

Alguns preferim les pedres, pols i arrels, però el cop de pedal i l'eufòria és la mateixa

Més endorfines i menys mística!
(per polemitzar una mica)

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

la mística d'un servidor està lligada a les tesis de Walter Benhamin, una mística material i insospitada. No una mística pseudometafísica de supermercat.

Gonzalo Tortajada Ares dijo...

sois hombres que inclinan la chepa ante el manillar y que esculpen su sombra en el asfalto, me recuerdais a los esforzados del ayer en montañas y valles.

conductor de camión dijo...

ser ciclista es meridianamente estúpido